Presentació del llibre “Dones i mares invisibles” al Cèntric

divendres, 12 maig, 2023 – 14:15

El Cèntric Espai Cultural va acollir ahir a la tarda la presentació del llibre “Dones i mares invisibles”, obra d’un grup de dones i mares relacionades amb l’escola Can Rigol que ha esdevingut un èxit. L’acte va estar carregat d’emoció i de moments i frases per recordar.

Guillermina Sanisidro, Raquel Montllor, Rosario García, Katuy Cruz, Elena Valderrábano, Sílvia Jiménez, Gemma Beltrán i Antonia Ruiz, vinculades al Prat de Llobregat i al món de la diversitat funcional, es van conèixer en el Grup d’Ajuda Mútua (GAM) de l’escola. Un GAM és un espai d’escolta i comprensió, en el qual es reuneixen diverses persones que comparteixen un mateix problema, dificultat o preocupació, per intentar superar o millorar la seva situació. A partir d’aquí, va néixer una relació que va desembocar en l’elaboració del llibre. Durant el període de tancament de la pandèmia, la idea va anar prenent forma i es va materialitzar en “Dones i mares invisibles”, una obra en què les autores descriuen la seva realitat per fer visible la tasca de cura que assumeixen com a dones tota la seva vida. Es tracta d’un relat que fa aflorar les emocions i les dificultats viscudes i la capacitat de resiliència que han desenvolupat per fer front a la realitat.

Visibilitzar un rol poc reconegut

D’altra banda, el llibre pretén també visibilitzar el rol de les dones que la societat continua perpetuant. Les tasques de cura, que segueixen sent invisibles i no reconegudes malgrat el gran esforç i sacrifici personal que suposen, els són atribuïdes.

Les autores remarquen que, en la mesura en què les dones s’ocupen de la cura d’una persona dependent, l’espai per a elles mateixes queda molt reduït, cosa que afecta el seu benestar i repercuteix en la seva salut física, mental i relacional. És per això que advoquen per un canvi de mirada que mostri que tothom és capaç d’aprendre a fer aquesta tasca. “Hem de construir una societat on fer-se càrrec de la cura correspongui a tothom i on existeixin els recursos suficients per a les famílies i sobretot per a les dones que es troben en aquestes situacions. La cura és una tasca invisible, però tanmateix imprescindible i essencial”.