dimecres, 15 març, 2023 – 11:15
Sota el títol ‘Delta i territori’, la jornada tècnica impulsada per la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural avui al Prat de Llobregat ha assegut en la mateixa taula els principals agents implicats en els usos presents i futurs del Delta del Llobregat. L’acte, que s’ha celebrat al Cèntric Espai Cultural, pretén impulsar un procés deliberatiu sobre la gestió i els recursos que han d’acompanyar l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), actualment en tràmit, en aquest territori estratègic i altament tensionat. L’Ajuntament del Prat hi ha presentat l’informe ‘Cap a una infraestructura verda metropolitana’, encarregat a Barcelona Regional, amb propostes per avançar cap a un a millor gestió integrada i amb més recursos pels espais agraris i naturals del Delta’.
La consellera Teresa Jordà i l’alcalde del Prat de Llobregat han inaugurat la jornada, que ha estat moderada per la periodista ambiental Cori Calero. L’alcalde Mijoler, en la seva benvinguda al Prat, ha recordat que aquesta és una terra de camins i de cruïlles en sentit literal, però també en sentit figurat. En aquest sentit, el batlle pratenc ha assenyalat que “hem de decidir si seguim donant voltes a projectes d’infraestructures cada cop més faraònics i esbojarrats, amb poc sentit fora del merament especulatiu. O si, per contra, pensem en clau de país: en quin model de transport, quin model de turisme, quin model d’infraestructures necessita la gent i el teixit productiu d’aquest país, d’una banda. I de l’altra, com encaixem aquestes infraestructures en un entorn complex, i garantim que tenen un bon veïnatge amb unes ciutats, uns espais naturals, i unes zones agrícoles, de qualitat”.
I en aquest dilema, l’alcalde Mijoler ha destacat que l’Ajuntament el Prat considera que “el Delta del Llobregat pot ser un referent internacional a l’hora de demostrar com es pot preservar una zona humida de valor immens en un entorn complex com el metropolità, i a l’hora de demostrar que la protecció ambiental no està oposada, sinó que va de la mà de la promoció agrícola”. Per això, ha destacat que cal protegir, gestionar bé i invertir de manera suficient als espais naturals i agrícoles. En la persecució d’aquests objectius, “podeu comptar que al Prat sempre tindreu un aliat seriós i fiable, però també un aliat exigent i proactiu”, ha conclòs Mijoler.
“Nosaltres ho tenim clar: no hi ha espais naturals sense pagesia, però tampoc hi ha pagesia sense espais naturals”, ha afegit en el mateix sentit per la seva banda la consellera Jordà. I ha sostingut que “hem de ser capaços de trobar punts en comú” per avançar cap a la millor protecció dels espais naturals i agraris del Delta. En aquest sentit, la consellera ha recalcat que “l’important d’avui és que seiem en una mateixa taula tots els representants dels diferents usos del delta del Llobregat. Penso que es una enorme oportunitat de fer les coses bé, de la mà del territori”, ha conclòs.
En el dos col·loquis, el primer dedicat a territori i infraestructures i el segon, a producció d’aliments i biodiversitat, hi han participat representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Port de Barcelona, AENA, la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta de Llobregat, sindicats agraris, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Consorci per la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i entitats ecologistes.
Presentació d’una proposta que persegueix l’equilibri d’usos
El director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat, Joan Herrera, hi ha presentat les propostes recollides en l’informe ‘Espais Naturals del Delta del Llobregat. Cap a una infraestructura verda metropolitana’. Encarregat pel consistori a Barcelona Regional, el document planteja una estratègia de futur per al territori alternativa als plans d’ampliació de l’aeroport i el port i que equilibri els usos ambientals i els agrícoles.
Entre d’altres, l’informe advoca per l’impuls d’un model de governança amb una gestió coordinada dels espais naturals i agraris i integrada en xarxa amb altres espais protegits, així com per reclamar augmentar la protecció del Delta amb una major dotació de recursos, una planificació millor i més regulació.
“La nostra proposta passa per reconèixer i consolidar el Delta del Llobregat, amb els seus espais naturals i agrícoles, com una infraestructura verda de primer ordre; millorar la governança d’aquesta infraestructura; millorar la gestió dels espais, per exemple, fent una avaluació de l’impacte que han tingut les infraestructures, i que les compensacions pactades en el seu dia no han pal·liat; i augmentar la inversió”, ha resumit l’alcalde Mijoler en la seva intervenció.
Advertències d’Europa i la Fiscalia de Medi Ambient
La jornada s’ha centrat en els usos de l’interior de la ZEPA, després que la consellera Jordà, acompanyada de l’alcalde Mijoler, presentés el juny de l’any passat el projecte d’ampliació d’aquesta zona protegida del Delta del Llobregat, que preveu que es passi de les 935 hectàrees actuals a les 2.372 hectàrees. D’aquest manera, es donava resposta a la carta que la Comissió Europea havia adreçat a l’Estat instant-lo a reforçar les mesures de protecció del delta davant l’impacte de les ampliacions del port de Barcelona i de l’aeroport del Prat, i advertint que el no compliment d’aquesta obligació de protegir més i millor el Delta podia comportar sancions.
La jornada s’ha produït, a més, pocs dies després que la Fiscalia de Medi Ambient hagi alertat de l’estat de degradació greu en què es troba el Delta del Llobregat. El fiscal en cap de Medi Ambient de Barcelona, Toni Pelegrín, ha afirmat que algunes de les infraestructures en aquest territori s’han fet sense la correcta execució i seguiment de les mesures compensatòries corresponents.
Un territori complex i disputat
En aquest context, el Prat ha acollit la trobada entre els diversos agents que operen en aquest territori per avançar en una agenda pel Delta que combini la protecció ambiental amb la promoció agrícola, en un equilibri que faci possible la convivència dels espais naturals i agraris en un territori metropolità complex que allotja també grans ciutats i infraestructures.
- Te recomendamos -
