“No ens conformem amb el que van aconseguir les nostres mares i àvies. Hem de seguir lluitant per la igualtat”

dilluns, 28 febrer, 2022 – 09:15

Un grup de joves de 4rt d’ESO de l’Institut Ribera Baixa estaven preocupades per la violència de gènere i la LGBTI-fòbia, i van decidir actuar: el curs passat van crear el projecte Libertas, un espai feminista on reflexionar, apoderar-se i actuar per la igualtat de gènere. La seva iniciativa ha rebut una distinció europea que atorga el Trinity College de Dublín. Amb motiu del 8M els demanem que ens expliquin la seva experiència.

Què és el projecte Libertas?

Alejandra Galea: Som un grup, actualment només de noies, però també està obert a nois, que vol donar a conèixer problemes que hi ha al món com la pobresa o les injustícies socials, tant la de gènere com altres com el racisme o la LGTBI-fòbia. I volem donar veu als joves, perquè moltes vegades els adults no ens deixen expressar-nos però nosaltres ja tenim opinions pròpies sobre aquests temes, i volem ajudar a resoldre’ls.

D’on va sorgir la idea?

Cristina Miró: Fa temps que volíem formar el grup. A una tutoria vam veure Moxie —una pel·lícula sobre una noia de 16 anys que, farta del sexisme, publica una revista feminista a la seva escola— i vam decidir parlar amb els nostres tutors i professors del centre, i crear un espai de trobada, Libertas.

Quin tipus d’accions feu?

Montse Espinal: El 25-N vam preparar una activitat per a tota l’ESO. Repartíem polseres liles, i vam preparar un manifest, on reflexionàvem sobre el dia contra la violència masclista. Va tenir molt bona acollida.

També treballeu per apoderar les vostres companyes i companys?

C.M.: Volem que aquest espai estigui obert a què pugui venir qualsevol persona a expressar-se amb llibertat, i que senti que se l’escolta sense jutjar.

“Volem que en aquest espai

qualsevol  persona pugui expressar-se

amb llibertat, sense que se la jutgi”

Quins reptes creieu que haureu d’afrontar les dones de la vostra generació per conquerir una major igualtat?

M.E.: El masclisme abans era més radical; ara s’està acceptant que la dona és igual a l’home i no hem de patir el que havien de patir les nostres àvies o mares. En aquest sentit hem tingut molta sort, però encara ens trobem amb altres problemes, per exemple laborals. M’agradaria que, quan estudiï, no arribi un punt en què hagi de triar entre seguir treballant o tenir vida familiar i disposar de possibilitats de créixer tant en la meva vida personal com en la laboral. No vull conformar-me amb el que ja hem conquerit. Les dones d’abans ja s’han esforçat i han aconseguit que estem molt millor que estaven elles. Hem de continuar la seva lluita per la igualtat; jo vull aconseguir ser igual que els homes, no patir més pel fet de ser dona.

Adriana Sanz: Abans hi havia molt masclisme, però encara ara hem de lluitar pels nostres drets. Volem que el jovent sigui conscient que les dones seguim patint coses que no hauríem de patir.

Quin tipus de masclisme patiu en el vostre dia a dia?

[Abans de començar a parlar, totes expressen amb gestos que en pateixen molt.]

Berta Rando: Els adolescents fan moltes bromes, com “ves-te’n a la cuina”, i no s’adonen que estan fent mal.

M.E.: Quan una dona fa esport encara se li diu que és una marimacho. Això pot ferir.

A.G.: O comentaris sobre el nostre cos. Que si una té massa pits, que si l’altra té un cul molt bonic… No fa gràcia. O la vestimenta; si poses roba ampla et diuen que vesteixes com un noi, i si et poses coses ajustadeset diuen que provoques.

C.M.: Fa poc va ser notícia que en un club de futbol dels EUA les dones cobrarien el mateix que els homes. El que hauria de ser normal encara no ho és!

A.G.: O sortir al carrer i que els pares es preocupin per l’hora que arribes, com has anat, on has anat, i amb qui has anat.

M.E.: Nosaltres hem tingut l’oportunitat de poder-nos expressar; som la veu de moltes persones que no han tingut aquesta oportunitat. Si ets a un institut i tens l’oportunitat de crear un grup com aquest, i arrencar una revista, aprofita-la, no va només de tu, va de totes nosaltres.

“A l’Institut Estany de la Ricarda han creat

un espai lila semblant al nostre. Si tens

l’oportunitat de crear-ne un, aprofita-la!”

Us agradaria doncs que la vostra iniciativa s’estengués?

B.R.: Ens agradaria que més gent sabés què estem fent, i que es generin espais com aquests no només als instituts, sinó per tot el Prat. Tothom pot crear un espai on sentir-se còmode.

A.G.: Per exemple, a l’Institut Estany de la Ricarda han creat un espai lila, que s’assembla a Libertas. I aquí al Ribera Baixa noies i nois de cursos inferiors volen entrar a formar part del nostre grup.

Com es poden posar en contacte amb vosaltres?

A.G.: Estem les xarxes socials. El nostre Instagram és @libertas.rb.

Bertran  Cazorla