Inicio Actualidad La nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics estudiarà...

La nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics estudiarà la implementació de Fintech per generar serveis financers locals

divendres, 25 febrer, 2022 – 13:30


El Prat ha acollit aquest migdia la presentació de la nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics. Aquesta xarxa neix amb l’objectiu d’estudiar la creació d’entitats bancàries d’àmbit municipal que garanteixin el dret ciutadà a l’accés als serveis bancaris bàsics.


A aquesta xarxa, s’hi ha adherit fins ara 12 localitats i segueix oberta a les entitats municipals o comarcals que ho vulguin fer a partir d’ara. Les localitats que s’hi ha sumat fins ara són les següents: Castellbisbal, Corbera d’Ebre, El Pinell de Brai, El Prat de Llobregat, La Palma de Cervelló, La Sènia, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Pallejà, Sant Feliu de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Iscle de Vallalta.


A l’acte de presentació, hi ha assistit l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler; l’alcalde de Montornès del Vallès, José Antonio Montero;  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz;  i la tinenta d’alcaldia de l’àrea social de Montcada i Reixac, Mar Sempere. Per part de l’Ajuntament del Prat, també hi ha assistit David Vicioso, com a tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Economia, Governança i Qualitat Democràtica.


Sobre els motius que han portat a crear aquesta xarxa de municipis, l’alcalde del Prat ha exposat. “Quan està creixent l’exclusió financera, per efecte dels oligolopis bancaris, des dels municipis, des de la proximitat, impulsem alternatives per tal de garantir el dret als serveis bancaris bàsics de la ciutadania des de la gestió pública”. 


L’alcalde de Montornès del Vallès, José Antonio Montero, ha afegit que, aquesta iniciativa “se suma a d’altres impulsades pels municipis per promoure nous models d’accés a l’aigua, a l’energia….”, menys dependents de les grans empreses, en aquest cas estenent la construcció d’aquestes alternatives als serveis bancaris.


L’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, ha remarcat que el procés de digitalització “no es pot convertir en una excusa” per deixar fora dels serveis bancaris una part de la població i ha posat en valor que els municipis “facin un pas endavant per combatre l’exclusió financera, perquè junts arribarem més lluny”.


Finalment, Mar Sempere, tinenta d’alcaldia de l’àrea social de Montcada i Reixac, ha afegit que aquesta iniciativa va en la línia de construir “ciutats més amigables amb la gent gran i més inclusives i de trencar amb la bretxa digital, que s’ha visualitzat encara més durant la pandèmia”.


La xarxa neix en un moment en què aquest dret ciutadà està en risc, davant de l’augment de l’exclusió financera que està comportant la concentració de l’activitat bancària, especialment des de la crisi financera de 2008 i el posterior procés de bancarització de les caixes d’estalvi i de concentració del sector. Segons CCOO, Espanya és l’estat europeu on més s’ha reduït la xarxa bancària: si l’any 2007, comptava amb 88 entitats; l’any 2019 aquesta xifra j as’havia reduït a 12.


Aquest procés de concentració ha anat seguit del tancament de prop de la meitat de les 45.000 oficines bancàries que hi havia a Espanya l’any 2008, que ha comportant que més de 4.000 localitats se n’hagin quedat sense cap i que s’hagin acomiadat o prejubilat més de 100.000 treballadors i treballadors del sector, segons la Plataforma per una Banca Pública.  Això està posant en perill el dret ciutadà als serveis bancaris bàsics, especialment entre la gent gran i d’altres col·lectius que pateixen l’escletxa digital, una situació que la Xarxa de municipis considera insostenible, i més tenint en compte que les entitats financeres van ser rescatades amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics, dels quals no se n’ha retornat la major part.


Davant d’aquesta situació, diversos municipis han presentat avui la seva pròpia proposta per combatre l’exclusió financera entre els veïns i veïnes dels diferents territoris. Concretament, la Xarxa ha explicat que estudiarà com aprofitar la figura de les Fintech com a eina per facilitar la creació d’eines financeres locals.


El terme Fintech prové de les paraules en anglès Finance Technology i fa referència a qualsevol activitat que empri la innovació o les aplicacions tecnològiques per a oferir productes i serveis financers.  Les aplicacions i les formes que poden adoptar les Fintech són múltiples (assessorament,  gestió automatitzada i més eficaç de les finances personals, mecanismes de finançament participatiu per posar en contacte inversors amb empreses, sistemes de préstecs ràpids de petits imports, etc.).


En l’àmbit local, també poden contribuir al desenvolupament de serveis bancaris d’àmbit municipal adreçats a cobrir les necessitats bàsiques dels veïns i veïnes i del teixit econòmic de cada territori. La Xarxa de municipis presentada avui ha començat a estudiar les diferents alternatives que ofereixen les Fintech amb aquesta finalitat.


Les Fintech permeten generar eines financeres locals amb menors costos d’estructura que una caixa d’estalvis


Els municipis es plantegen recórrer a aquesta figura, perquè els seus costos són molt menors que els 18 milions d’euros que suposaria com a mínim la creació d’una caixa d’estalvis. El cost d’una Fintech d’àmbit local, que aportés serveis financers bàsics al conjunt de veïns i veïnes d’un municipi, seria d’uns 350.000 euros.


Diferents figures a estudiar per aportar serveis financers a tota la població o per dinamitzar les inversions al teixit econòmic local


En l’àmbit local, es podria aprofitar el potencial de les Fintech, figures que estan sotmeses al control del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mitjançant dos instruments diferents. Un d’ells, el que s’adreçaria al conjunt dels veïns i veïnes d’una localitat, serien les EDE (entitats de diner electrònic). Les EDE permetrien als veïns i veïnes fer l’operativa corrent i cobrir les seves necessitat bancàries bàsiques sense tenir un número de compte en un banc convencional. La pròpia EDE li generia una targeta de dèbit, amb què podrien treure diners en efectiu en una xarxa de caixers i també de comerços amb què s’establirien acords a tal efecte. També els permetria fer pagaments per Internet i amb mòbil o rebre transferències. Aquesta figura no necessita necessàriament una oficina física, però es recomana als ajuntaments que en tinguin una per tal d’informar als veïns i veïnes sobre aquesta eina i com s’hi poden ahderir si hi tenen interès.


Una altra figura, més adreçada al teixit econòmic local, són les PFP (Plataformes de Finançament Participatiu). Aquestes plataformes fan d’intermediàries entre empreses del municipi i inversors, que poden ser o no de la mateixa localitat, per tal que els segons ajudin a aportar capital i préstecs als primers. En aquest cas, el cost d’implementació seria menor que el de l’EDE i està xifrat en uns 50.000 euros.


Involucrar la ciutadania i consens polític, factors clau per implementar serveis financers locals


A partir de l’estudi d’aquestes alternatives, els municipis integrants de la Xarxa acabaran de definir el seu instrument financer d’àmbit local i iniciaran el procés per posar-lo en marxa. Això exigirà el compliment de diversos requisits, donada la complexitat i el repte que implica aporta serveis financers a la població. D’una banda, caldrà fer un estudi econòmic minuciós per a la seva implementació i promoure el consens polític al municipi per desplegar una eina d’aquestes característiques, a més de demanar el corresponent permís al Banc d’Espanya i la CNMV. 


També és fonamental divulgar i donar a conèixer les eines financeres creades entre la població, perquè, a partir de la generació de confiança, cada vegada més gent recorri als seus serveis financers. La total transparència dels serveis financers locals també és fonamental amb aquest objectiu.


És doncs un repte que es planteja a mig i llarg termini, perquè que la xarxa de municipis considera una solució necessària i viable per garantir el dret als serveis bancaris bàsics.


Reclamen a l’Estat i la Generalitat una regulació més exigent amb la banca convencional


Més enllà de la creació dels serveis financers d’àmbit local, la Xarxa de Municipis també demana al govern de l’Estat i a la Generalitat que impulsin una regulació que exigeixi que les entitats financeres hagin de garantir els serveis bancaris bàsics a tota la població. També reclama que les autoritats competents en matèria de consum controlin l’activitat de les entitats financeres i obrin els pertinents expedients informatius o apliquin les sancions corresponents en cas que estiguin duent a terme pràctiques irregulars i abusives.


- Te recomendamos -

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor escriba su comentario!
Por favor escriba su nombre aquí