Tinta Fina, autora del cartell de la 48a Fira Avícola: “M’interessen les auques, que vindrien a ser la gènesi del còmic”

dimecres, 15 desembre, 2021 – 11:00

Ja fa uns anys que el cartell de la Fira Avícola és un altre “producte quilòmetre zero”. Enguany és obra d’una artista local, la Tinta Fina, nom artístic de Núria Inés (1987). Actualment combina les arts visuals amb la relatoria gràfica i l’educació. És artista resident a La Escocesa; ha participat en la darrera Biennal d’aArt Jove de Buenos Aires; ha editat un còmic: La importancia de ser rosa, amb guió de M. Ángel Blanca, i en prepara un altre, en conjunt amb cinc il·lustradores més sobre els testimonis de maternitat de sis padrines de Lleida.

Com definiries la teva activitat i la teva obra?

Em presento com a artista visual, relatora i educadora. La meva intenció, però, sempre és la de treballar des del còmic expandit i les accions, és a dir, amb les eines que em faciliten el dibuix, el testimoni i la narració.

Quina és la teva relació, personal i creativa, amb la ciutat?

Soc d’aquí i la meitat de la meva família també, així que “conec” el Prat des de sempre. Estic molt vinculada a la cultura i les entitats locals: soc “profe” a l’Escola d’Arts Visuals, he estat molts anys als tallers joves del Teatre Kaddish i he participat en festivals com el #4raons. Amb un grup d’amics i artistes locals tenim el Colectivo Julio, per reivindicar l’obra d’en Julio Julián, un artista outsider-cañí pratenc. Tinc un col·lega que diu que per considerar-te realment pratenc hi has d’haver renunciat almenys un cop, i jo he marxat i me n’he enyorat, així que ara el reivindico molt.

Per fer el cartell de la 48a Fira Avícola t’has inspirat en l’artesania de la rajola. Per què?

En molts projectes hi bolco interessos personals; és el cas del cartell de la Fira Avícola. Porto un temps interessant-me per les quines, auques i produccions tradicionals que vindrien a ser la gènesi del còmic en la cultura popular. Moltes de les imatges i icones que té la rajoleria tradicional d’oficis, o en plats amb animalons i escenes, eren extretes d’aquests “protocòmics” perquè fa uns segles era la cultura més accessible per a la gent comuna. La Fira Avícola em remet també a cultura rural, fires de bestiar i tradició, i vaig pensar que era adient construir l’auca de la vida d’un Pota Blava, una col·lecció de rajoles “d’oficis de ciutat” (per a la Mostra d’Entitats) i una col·lecció de plats amb pollastres i carxofes per a l’Espai Gastronòmic.

És un cartell especial, perquè l’original l’has fet amb rajoles.

Vaig voler fer el cartell amb rajoles, realment, per passar-m’ho bé… encara que sí, ha tingut el seu intríngulis. Em fascinen els personatges de la imatgeria tradicional que semblen com mal fets, malgirbats o de traços supersintètics. M’agraden molt sobretot els pardals, conills i fruites que hi ha a les ceràmiques utilitàries catalanes i granadines. Fent el cartell, he passat per algunes fases de desesperació que m’han fet entendre per què les ceràmiques tradicionals són com són: l’esmalt es comporta diferent que altres pintures, la pintura ha de comptar amb un temps d’assecat i d’enfornat… I per què els traços sintètics de la rajoleria tradicional són així? perquè han de ser així per ser funcionals en un taller de produccions de molta tirada. He acabat el projecte amb ganes d’aprendre’n més i entenent el perquè de les formes de la ceràmica antiga.

Què en destaques, dels elements del cartell?

Doncs a mi m’agraden molt els animalons que he fet a les rajoles de la vida del Pota Blava, sobretot les gallines, pollets i capons. Sempre queden amagats darrere del gran protagonista i els en volia fer menció: el gall sense la gallina no és res, i els capons potser no tenen cresta però són guapíssims igual. També volia fer-hi una menció de la part rural del Prat, amb la vista dels camps i corrals, perquè crec que és quelcom que cal reivindicar i cuidar. Finalment, hi volia incloure gent perquè tenim aquesta cosa identitària que les potablaves som totes les que vivim al Prat.