Inicio Actualidad S’incia el nou projecte de dansa al CEE Can Rigol de la...

S’incia el nou projecte de dansa al CEE Can Rigol de la mà de L’Escola d’Arts en Viu

dimecres, 17 novembre, 2021 – 10:00


El CEE Can Rigol és una escola pública d’educació especial, que atén alumnes amb necessitats educatives molt diverses en les Etapes Educatives d’ Infantil, Primària, Secundària i Transició a la Vida Adulta.


Aquest curs s’inicia el projecte de dansa en aquesta l’escola, el qual sorgeix arran de l’aposta d’incloure les arts escèniques en l’àmbit curricular de l’Escola i del desig d’interconnectar agents del territori atés que la inclusió social esdevé efectiva si té presència fora de les Escoles. En la mesura que tots els subjectes esdevenen ciutadans actius, han de poder tenir el dret connectar-se agents artístics de la ciutat.


Tot seguit us convidem a visitar amb nosaltres als grups d’ESO i PDC amb els quals es realitzen les sessions del nou projecte de dansa emmarcat dintre de l’àmbit d’educació en les arts d’Interseccions de la mà d’una companya que ens narra la seva experiència.


Primeres sessions del projecte amb els grups de PDC i l’ESO


Arribo a l’escola Can Rigol i em dirigeixo a l’aula de gimnàs, en la qual el grup de PDC està acabant la sessió del projecte de dansa del programa Interseccions. L’aula és immensa i el jovent gaudeix d’infinitat de possibilitats de joc i moviment: un gronxador, espatlleres, estores de múltiples formes i colors, un tobogan… Han deixat les sabates a fora de l’aula i observo com mouen els braços mentre l’especialista de L’Escola d’Arts en Viu, L’Olga, els acompanya amb el cos xiuxiuejant-los el so del vent. De sobte, els proposa deixar-se caure a terra, suaument, i una vegada estirats, entre riures, sospirs i comentaris, l’Enric exclama: ‘Que freda estàs!’, i l’Olga respon: ‘Algú necessita el fred de les meves mans?’ I la Yasmina contesta ‘jo!’ I l’Olga li acarona les mans. Acte seguit, arriba el moment de la relaxació, i mentre respiren, l’Olga els convida a rememorar com el vent els desplaçava arreu de l’espai de l’aula durant la pràctica d’avui.


Quan acabi la sessió descobriré que justament la Jasmina ha obsequiat a l’Olga amb un regal, en l’embolcall del qual hi diu ‘ets la millor persona del món, no canviïs mai, m’encanta com estàs ara i t’estimo molt’. Dins l’embolcall hi ha un quadre que ella mateixa ha pintat i una carta acompanyada d’una foto on hi apareixen tots els companys i companyes de la Yasmina que es trobaven a l’aula fa tan sols uns instants juntament amb ella. A la carta, entre d’altres coses, la Yasmina li agraeix a l’Olga que li hagi donat la mà quan tant ho necessitava.


Personalització de les sessions segons els interessos i particularitats dels grups


L’Olga va a buscar el següent grup, el grup de l’ESO.  De nou  deixen les sabates fora de l’aula, i mentre van entrant, un d’ells es gronxa mentre una companya es llença pel tobogan i un altre company salta enèrgicament en el llit elàstic fins que l’Olga demana que s’asseguin en cercle. Tot seguit fan una ronda de noms, doncs fa poc que han començat les classes de dansa i encara s’estan coneixent amb l’Olga. Ella posa música i demana que es freguin les mans com si empastifessin de colors el seus cossos, com si ‘us pintéssiu les cames, imagineu que les vostres mans son pinzells, escolliu un color’. ‘Jo sóc el rosa’ diu ella, ‘jo el blau’ diu (falta un nom d’un alumne)… Durant tota la sessió, s’estableix un diàleg molt fluid entre l’alumnat i l’Olga. M’explica que, en ocasions, sorgeixen conflictes però que aquests resulten també una font d’aprenentatge per al grup, i està molt agraïda per l’acompanyament constant que fan les tutores dels grups, les quals l’assessoren i vetllen pel benestar de cada alumne.


Després d’aquest exercici i, de nou, tombats a terra, l’Olga els va estimulant i modulant les cames d’una cantó a un altre com si estiguessin a l’espai i la força de la gravetat els permetés flotar. Els encanta aquesta sensació i així ho verbalitzen. Hi ha un alumne que encara no s’atreveix a establir contacte físic amb l’especialista de L’Escola d’Arts en Viu i es queda amb la Jèssica, la tutora, que li acaricia la nuca i els cabells al ritme de la música mentre ell observa als seus companys i companyes a través del mirall, encisat.


Tot resulta molt sensorial, des de les directrius de l’Olga, que transiten per imatges que ells poden visualitzar i traduir, fins a les carícies i moviments compartits entre unes i altres.


Més tard, acabaran incorporant diferents sons i saltant, coordinats unes amb altres, i movent-se per l’espai, alliberant els braços i els melucs, com si fossin ‘fulles que es desprenen de l’arbre i ballen lliures’. 


Finalment, abans d’acabar la sessió amb una relaxació grupal com el grup de PDC, tot rememorant la pràctica d’avui, l’Olga convida a ballar als alumnes amb ella, una per una, ‘Però ens hem d’escoltar, ballar connectats’. Em quedo fascinada, la dansa de cada jove és absolutament diferent, alguns acaben rodolant pel terra mentre que d’altres es mouen amb absoluta delicadesa. Es nota que aquesta escola porta molt anys treballant la sensorialitat i la dansa, que l’alumnat ja sap a què juga i què entén que la dansa va molt més enllà del moviment.

Artículo anteriorLlibres per entendre millor als infants
Artículo siguienteZona Acordonada: Raúl Cantizano expandeix la guitarra flamenca
Equipo de la redacción central de EditorialOn. Somos muchos, de sitios muy distintos.