Inicio Actualidad El ple municipal ratifica el nomenament de Lluís Tejedor com a fill...

El ple municipal ratifica el nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu del Prat per unanimitat

Esteu aquí

El nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu del Prat ha rebut el suport de 344 persones, 25 associacions i diverses personalitats del món polític, social i cultural

dimecres, 3 novembre, 2021 – 18:00


 


El ple municipal ha ratificat per unanimitat atorgar el títol de fill adoptiu del Prat a Lluís Tejedor Ballesteros, amb què es vol reconèixer la seva tasca com a alcalde del Prat entre 1982 i 2019. Durant aquest període al capdavant de l’alcaldia, va impulsar el projecte de millora i transformació global experimentat per la ciutat des dels anys 80 fins a l’època contemporània.


La proposta de nomenament com a fill adoptiu de la ciutat de Lluís Tejedor va ser impulsada per l’Ajuntament del Prat l’any 2020 amb el suport de tots els grups municipals i ha rebut el suport de les 344 persones que han subscrit la petició a través de la plataforma web habilitada amb aquesta finalitat. D’altra banda, s’ha recollit el suport de 25 associacions de la ciutat i de diverses personalitats del món social, polític i cultural que han tingut una relació personal amb Lluís Tejedor en l’exercici del seu càrrec.


L’acte de lliurament d’aquest títol a Lluís Tejedor tindrà el lloc el divendres 19 de novembre al Teatre L’Artesà del Prat, a les 19 h.


El compromís de Lluís Tejedor amb la ciutat


Lluís Tejedor i Ballesteros va néixer a Cifuentes (Guadalajara) l’any 1952, però es va traslladar al Prat amb només 9 anys amb la seva família. Va estudiar enginyeria tècnica electrònica, camp al que es va dedicar professionalment durant la seva joventut i, encara en la clandestinitat, es va afiliar a les joventuts del PSUC l’any 1974. A les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, va ser el número 2 de la candidatura d’aquest partit al Prat, que estava encapçalada per Antonio Martín Sánchez. El PSUC va guanyar les eleccions i es va designar alcalde Antonio Martín, mentre que Lluís Tejedor va assumir la tinença d’alcaldia amb competències a l’àrea d’urbanisme. Però el 26 de desembre de 1981, l’alcalde Antonio Martín va morir a causa d’un accident de trànsit. Posteriorment, Tejedor va assumir l’alcaldia de forma accidental fins que el ple extraordinari del 2 de març de 1982 l’escollí alcalde.


Des d’aleshores, va guanyar i va revalidar l’alcaldia en totes les eleccions municipals fins a la convocatòria de 2015, sota les diferents candidatures impulsades pel seu espai polític, primer el PSUC (1979-1983) i després Iniciativa per Catalunya en coalició amb formacions com EUiA, Els Verds o Entesa pel Progrés Municipal, amb variacions en les diferents cites electorals. Un cop anunciada la seva voluntat de no repetir com a candidat, de manera simbòlica, va tancar la candidatura El Prat En Comú- En Comú Guanyem a les eleccions de 2019.  Durant tot aquest període, ha mantingut el seu compromís amb el municipalisme, descartant exercir càrrecs fora de l’àmbit local.


De l’etapa de Lluís Tejedor al capdavant de l’alcaldia, cal destacar el seu impuls perquè la ciutat superés els forts dèficits urbanístics, d’infraestructures, sanejament o equipaments que patia als anys 80, degut a la manca de resposta de les autoritats franquistes a les necessitats socials i a l’augment de població que havia comportat també al Prat l’onada migratòria dels anys 60 des de diferents zones rurals d’Espanya fins a nuclis urbans industrials. El Prat dels 80 inicià un procés de millora i creixement que responia a criteris de racionalització de l’espai públic, d’ordenació de les construccions i d’equilibri entre els diferents entorns i barris de la ciutat.


També cal recordar l’important paper de Tejedor en les negociacions del Pla Delta de 1994. A principis dels 90, i resoltes les necessitats més urgents de la ciutat durant la dècada anterior, l’Ajuntament es va focalitzar en el repte de  construir un model de ciutat basat en l’equilibri respectuós entre les persones i el territori, en un moment en què el delta del Llobregat es trobava sotmès a una forta pressió, entre d’altres qüestions, pel creixement urbanístic associat a la celebració dels Jocs Olímpics del 92.  En aquest context, es va signar el Pla Delta (1994), amb el compromís de totes les administracions, que va suposar una solució de consens per vertebrar i fer compatibles el conjunt de necessitats logístiques, de transport i d’infraestructures, mediambientals i territorials de l’entorn. El procés negociador del pla es va allargar tres anys i l’Ajuntament del Prat va tenir un paper clau per potenciar els valors ambientals del delta.


De la segona meitat dels 90 i principis del segle XXI, cal afegir els significatius avenços del Prat pel que fa a equipaments culturals, cívics i esportius i l’aposta de Lluís Tejedor per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura com a eines de transformació social, al capdavant de l’alcaldia. Bona mostra d’això és el programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), que promou el treball en xarxa i els vincles entre aquests tres àmbits.


Les millores a la ciutat, i del seu teixit associatiu i cultural, també han contribuït al sentiment de pertinença i d’arrelament a la ciutat dels pratencs i pratenques.

Artículo anteriorEl mes de novembre, ple de propostes de l’Aula de Ciutadania
Artículo siguienteCornellà es torna a omplir de còmics
Equipo de la redacción central de EditorialOn. Somos muchos, de sitios muy distintos.