Inicio Actualidad “No importa com de diferents som, sinó què fem amb aquesta diferència!”

“No importa com de diferents som, sinó què fem amb aquesta diferència!”

Esteu aquí

Entrevista a la comunitat educativa de Can Rigol

D’esquerra a dreta, a la filera del darrera: Rodrigo Farfián, Alida Vinuesa, Anna Casanova, Júlia Arjona i Júlia Sanz. A la filera del davant: Jaume Aldabó, Enric Rodríguez i Salo Díaz.

divendres, 29 octubre, 2021 – 09:15


Fa més de mig segle, pares i mares de la ciutat van impulsar un centre educatiu per a infants amb diversitat funcional. El 1971 naixia el Centre Sant Isidre, que ara és el Centre d’Educació Especial Can Rigol. El mateix any en què celebra els 50 anys, Can Rigol acaba de rebre el Premi de la Comissió Europea a l’Ensenyament Innovador 2021, per la seva forma d’aprofitar les arts per millorar la comunicació i la gestió emocional dels infants. En parlem amb membres de la seva comunitat educativa.


Quin és l’origen de l’escola?

Anna Casanova (mestra): Als anys seixanta uns pares i mares van fer una escola en uns baixos de la plaça Ramon Roigé Badia, l’Escola Sant Isidre. Va començar amb sis professors i una educadora, i la primera directora en va ser Maria Dolors Reinal, durant 32 anys.

Júlia Arjona (educadora): Al seu costat, un altre grup de pares i mares va fer una associació per a nens amb paràlisi cerebral que no tenien escola. Els dos centres estaven en locals contigus però separats. Quan vam venir a l’Escola Can Rigol ens vam ajuntar tothom.

Rodrigo Farfián Amado (director): La Sant Isidre va deixar de ser un centre privat i, el 2 de febrer del 1971, es va obrir com a col·legi públic d’educació especial. Per això ara en celebrem el 50è aniversari.

MAS:  La dansa mou la tardor de Jardins de la Pau


Des dels vostres inicis fins ara, quines fites destacaríeu?

A.C.: Fins al 1989 vam estar a la plaça Roigé i Badia, i llavors vam venir aquí, als terrenys d’una masia que es deia “Can Rigol”. Avui l’escola dona servei a tot el Baix Llobregat Sud.

R.F.A.: I som un centre assessor d’altres escoles ordinàries de la zona en qüestions d’intervenció educativa en alumnes amb autisme. Des del 2017, el nostre equip modela i transfereix els seus coneixements als mestres de l’ordinària perquè tinguin més eines i estratègies per a la intervenció educativa amb alumnat amb necessitats especials.


“Les arts són una eina pedagògica

molt bona per treballar les emocions,

er això són fonamentals al nostre projecte”


Quina relació teniu amb Rubricatus?

Júlia Sanz (cap d’estudis): Can Rigol és una escola i l’alumnat hi pot romandre fins als 21 anys. Rubricatus presta serveis d’atenció diürna a adults en edat activa. Bona part del nostre alumnat, quan acaba l’etapa educativa, va cap allà, on fa teràpia ocupacional o inserció laboral.


A banda d’educar, vetlleu per la inserció de les persones. Des de quin paradigma pedagògic treballeu?

J.S.: Per a nosaltres és molt important el benestar emocional de l’alumnat. Un aspecte clau és l’autonomia, fer créixer l’autoestima de l’alumnat empoderant-lo, ajudant-lo a fer coses sense ajuda. Així mateix, bona part de l’alumnat té dificultats per comunicar-se de manera ordinària i, per tant, la implementació de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació és un dels nostres grans pilars.

Alida Vinuesa Rocher (secretària de l’equip directiu): A l’escola tenim un lema: “No importa com de diferents som, sinó què fem amb aquesta diferència!” A través de la pràctica, hem experimentat que les arts són una eina pedagògica molt poderosa per treballar les emocions. Per això són fonamentals al nostre projecte educatiu.

A.C.: Sempre hi ha hagut un equip molt potent en matèria artística i audiovisual. Durant molts anys ens han donat premis del l’Ajuntament, del Departament d’Educació, de festivals de cinema nacionals i internacionals… i hem participat en programes europeus.

MAS:  El Ple del Prat impulsa nous avenços en l’àmbit de l’educació i l’esport


I acabeu de rebre un premi, oi?

R.F.A.: Aquest mateix mes ens han atorgat el Premi de la Comissió Europea a l’Ensenyament Innovador 2021. Distingeix el projecte Artemotion Xpress in Europe, desenvolupat amb cinc escoles d’educació especial d’arreu d’Europa, i que usa les arts per aconseguir una millora de la comunicació i la gestió emocional de l’alumnat.


Formeu part del projecte IntersECCions. De quina manera?

Jaume Aldabó (mestre de plàstica): Hi participem des de l’inici. Vam començar en l’àmbit d’educació en les arts i també treballant amb La Nau de Cultura Popular.

R.F.A.: Fa deu anys que fem dansa contemporània, quatre que desenvolupem un projecte amb l’Escola d’Arts Visuals, i ara també hem començat un projecte de dansa amb l’Escola d’Arts en Viu. Valorem molt la feina que fan els i les educadores. Al principi és complex, perquè s’han de formar per tractar un alumnat molt complex i molt divers. Hi vam esmerçar molt de temps, però és una inversió perquè connectem amb agents del Prat i de fora. Per a nosaltres, com per a qualsevol escola, el principal objectiu és la millora dels resultats educatius. Però el segon objectiu és la inclusió social, i per aconseguir-la aprofitem tot el que podem per crear vincles, que són oportunitats per al desenvolupament i inclusió del nostre alumnat.

J.A.: Can Rigol vol que l’alumnat participi de la comunitat. Ja a l’inici sortíem al barri, a participar-ne… i ara això està estructurat i forma part de l’ADN del projecte educatiu.

MAS:  Nit de Reis a Cornellà, tot a punt per rebre a Ses Majestats


“Participar en IntersECCions implica

esmerçar-hi molt de temps, però és una inversió.

Crea vincles, que són oportunitats d’inclusió”


Com és el vostre dia a dia educatiu?

Enric Rodríguez Peña (alumne): M’agrada estar aquí i estar amb els meus companys. M’agrada la classe de música i també la de plàstica. Fa uns dies vam treballar amb la PDI: havíem de jugar-hi, perseguint figures musicals com la corxera, el silenci, la blanca…


Com participen les famílies en la vida quotidiana del centre?

Salo Díaz Núñez (mare): Agraïm que els infants estiguin còmodes, feliços, trobin el seu lloc dintre de la societat. Aquí al centre ho aconsegueixen al 100 %. També tenim un grup d’ajuda mútua: les famílies ens reunim i compartim les nostres inquietuds.


Des del setembre treballeu en un festival de final de curs que, pel que ens han dit, és molt potent.

R.F.A.: El festival no és un producte; és el resultat de tota la feina d’un curs. Cada curs tractem un tema i el festival és un resum de tota la feina que ha fet cada grup, de forma transversal, durant tot el curs. A l’escenari es veuen unes habilitats adquirides que són resum d’això.


Bertran Cazorla


- Te recomendamos -
Artículo anteriorAmpliació d’horari per accedir al cementiri de Cornellà amb motiu de la festivitat de Tots Sants
Artículo siguienteEls centres culturals recuperen els seus horaris d’atenció al públic i els espais de trobada a partir del 2 de novembre
Foto del avatar
Equipo de la redacción central de EditorialOn. Somos muchos, de sitios muy distintos y vivimos por y para la información.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor escriba su comentario!
Por favor escriba su nombre aquí