Inicio Actualidad Carlota Dobaño, pregonera, a les persones vacunades contra la covid: “esteu contribuint...

Carlota Dobaño, pregonera, a les persones vacunades contra la covid: “esteu contribuint a que aquest malson s’acabi. Enhorabona i gràcies!”

divendres, 24 setembre, 2021 – 23:45


L’encarregada de donar el tret de sortida de la Festa Major d’aquest 2021 ha estat Carlota Dobaño Lázaro. Aquesta investigadora pratenca lidera a l’institut ISGlobal un grup de recerca sobre la malària, que des de l’esclat de la panèmia ha centrat els seus esforços en investigar el nou coronavirus que causa la covid. Tot seguit, reproduïm el seu pregó, que també podeu veure en vídeo a elprat.tv:


Alcalde, regidores i regidors, autoritats, pratenques i pratencs; estimada família, amigues i amics; els que sou a aquesta Grada de Cultura Popular o els que ens seguiu pel canal elprat.tv. Moltes gràcies al consistori per convidar-me a fer l’anunci oficial de l’inici de la Festa Major d’El Prat 2021. És tot un privilegi i molt especial pel que representa en el moment complicat que estem vivint.  


Fa dos anys, aquest mateix dia i hora, estava a peu de la plaça de la Vila, a la darrera Festa Major que vàrem celebrar, amb un estimat grup de companyes i companys de l’institut, escoltant el pregó del 50è aniversari del Baldiri Guilera, on vam estudiar el BUP i el COU (pels més joves, el que ara serien l’ESO i el batxillerat). Som precisament la generació nascuda al 1969, que ens vam retrobar després de molts anys, amb molta emoció, per celebrar els 50 anys de vida, amb un sopar a l’Artesà. I, ves per on, ara m’ha tocat a mi agafar el testimoni del pregó.  


Una abraçada amigues i amics! Bona collita la del 69! 


Segurament ens hauríem de remuntar a temps de guerres per trobar un fet tan excepcional com la cancel·lació d’una Festa Major que té els seus orígens al segle XVI. Aquest any i mig que portem de la pandèmia del COVID-19, està sent particularment dur. Per  des de l’inici de la campanya de vacunació comencem a albirar la llum al final del túnel. Després d’un llarg període de confinament, distanciament social, i limitades activitats de lleure, tenim moltes ganes (oi?) de poder gaudir dels concerts, el teatre, el circ, els esports; els diables, els gegants, els castellers… L’ampli programa d’art i cultura popular de la Festa ens convida a fer vida als carrers, patis d’escoles i establiments del poble. Sembla que aquest any la pluja ens respectarà! Apa, doncs, via fora, gaudim de la Festa i donem vida als comerços i negocis locals, bars, terrasses i restaurants del poble!  


Per  malgrat els bons presagiïs, no podem obviar que aquesta Festa encara serà diferent. El coronavirus segueix circulant entre nosaltres, amb variants força més virulentes. Com a conseqüència, tots els actes de la Festa adoptaran mesures de contenció, per a reduir la probabilitat de contagi i afavorir el control de la pandèmia. Entre d’altres canvis, avui hem arrencat l’Esclat aquí i no a la plaça de la Vila com és tradicional. Altres actes també es mouran de lloc i l’accés i aforament estaran controlats, seguint les recomanacions de salut pública. Ara que estem doblegant la cinquena onada, no volem que vingui una sisena. Apel·lo a la responsabilitat de tots. A seguir les recomanacions i aplicar el sentit comú amb les quatre normes fonamentals que ja coneixem prou bé: l’ús de la mascareta, la higiene de mans amb gel hidroalcoh lic, mantenir la distància de seguretat i evitar les aglomeracions en la mesura del possible. Aprofitem la Festa per retrobar-nos, socialitzar i gaudir d’aquests dies excitants, per  sent prudents i respectuosos amb el col·lectiu. 


Quan em van contactar per fer aquest pregó, cap a finals de la primavera, era un moment d’optimisme. La quarta onada estava de davallada, les perspectives de subministrament de dosis de vacunes per l’estiu eren més positives que al primer trimestre, i s’imaginava que podríem tenir una Festa Major “normal”. De nou vam caure en el mateix parany. Amb l’increment de les interaccions socials durant la fi de curs, i l’emergent variant Delta del SARS-CoV-2, vam veure com la cinquena onada agafava força i de nou perillava la Festa. El COVID-19 ens tornava a condicionar l’estiu i a frenar les expectatives de fi de la pandèmia. Sabem de l’enorme impacte que perllongar aquesta situació suposa en la salut i el benestar, especialment preocupant ara per la salut mental, l’estabilitat social i l’economia, sobretot per les persones més vulnerables. Malgrat aquest gris escenari, a 24 de setembre s’ha pogut de nou doblegar la corba de contagis, hospitalitzacions i morts. I aix  ha estat possible sobretot gràcies a la gran efectivitat de les vacunes.  


Per algú com jo que he dedicat la meva carrera professional a la recerca científica per lluitar enfront les malalties infeccioses, està sent una experiència especialment intensa. 


Com molts de vosaltres sabeu, jo sóc una investigadora biomèdica que treballo per entendre com s’adquireix la immunitat protectora enfront el paludisme o malària. Aquest coneixement el volem aplicar a desenvolupar vacunes per prevenir eficaçment aquesta malaltia, que sobretot afecta a països tropicals pobres i que mata un mig milió de persones l’any, sobretot nenes i nens a l’Àfrica subsahariana.  


Quan la pandèmia i el confinament dur van arribar a Catalunya, al març de 2020, recordareu que es van aturar totes les activitats, excepte les més essencials. El nostre laboratori a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) també es va tancar inicialment. Durant dues setmanes, des de casa i telemàticament, el nostre equip va començar a donar-li voltes a què hi podíem aportar nosaltres a aquesta emergència mèdica, tenint en compte la nostra expertesa. En aquell moment no hi havia encara eines fiables per a diagnosticar el coronavirus i per tant no sabíem quina era la proporció de la població que havia estat exposada. Amb mitjans propis i molta empenta, ens vam posar mans a l’obra a partir de la tercera setmana, quan el confinament persistia per a la resta de la gent. Enmig d’una Barcelona amb carrers buits, amb la Marta Vidal (tècnica de laboratori al meu grup, també filla del Prat), vam estar anant al laboratori 7 dies per setmana, llargues jornades, per adaptar la tecnologia que fem servir per a estudiar la resposta immune antimalàrica, a la COVID-19. En temps rècord vam muntar un estudi de col·laboració multidisciplinari amb l’Hospital Clínic per a estimar la prevalença de la infecció entre els treballadors sanitaris. En primer lloc, aquesta informació epidemiol gica és essencial com a punt de partida per a conèixer la propagació de la infecció i poder planificar les mesures preventives. En segon lloc, els sanitaris esdevenien una població essencial a risc i era important disposar d’aquestes dades per a una millor gestió dels recursos humans que havien de tenir cura del creixent nombre de pacients ingressats per COVID-19. Certament els sanitaris han estat els nostres herois durant la pandèmia i rebran homenatges durant els pregons d’arreu, igual que durant la primera onada sentien cada vespre el nostre aplaudiment per la seva tasca. 


El nostre laboratori va ser pioner a posar a punt i aplicar una tècnica serol gica per a detectar anticossos enfront el coronavirus a les persones que havien passat la infecció. Aquells mesos vam comprovar com terminologia altrament acotada a la comunitat científica (com ‘anticossos’, ‘limf cits T’, ‘immunitat de grup’) esdevenia llenguatge conegut per la gent del carrer. L’estudi al Clínic, publicat a una revista del grup Nature, va ser el primer anàlisi de seroprevalença al món i un referent pels posteriors treballs. Això va suposar el tret de sortida per altres estudis entorn del COVID-19 i de mesos de treball bojos. La nostra capacitat s’havia bàsicament de duplicar per a atendre aquesta demanda i alhora no desatendre els altres estudis en curs que es van anar reprenent gradualment a mesura que la mobilitat es recuperava. Més recentment, els nostres coneixements sobre la resposta a les vacunes de la malària, també van poder ser aplicats a l’estudi de la resposta a les vacunes del COVID-19.  


Aquest sobreesforç passa  bviament factura i no ha estat gens fàcil poder-lo conciliar amb la resta d’aspectes de la vida, sobretot la família, que sovint en paga les conseqüències. Ja abans de la pandèmia, el suport incondicional dels meus, tots aquests anys, m’han permès ser una de les dones científiques que han pogut trencar el sostre de vidre. Per  aix  no és massa freqüent. La vida d’una investigadora és altament exigent i compaginar aquesta feina amb la maternitat, és francament complicat. Per aix  els hi agreixo profundament la paciència i els sacrificis que han hagut de fer, i encara fan, perquè jo pugui mantenir aquest ritme frenètic de feina, que espero se suavitzi aviat.  


Malgrat aquestes dificultats, no em queixo pas. Tothom heu patit en major o menor grau l’impacte negatiu de la pandèmia durant aquests 19 mesos, en molts casos de manera molt trista i angoixant. De fet, em considero una privilegiada, per molts motius, 


• Per haver tingut l’oportunitat de contribuir en aquesta pandèmia amb el que he après, amb la meva vocació o Gràcies a haver rebut una educació i formació de postgrau avançada i especialitzada i una experiència vital internacional que m’han permès estar a un centre de recerca de frontera on he pogut fer aportacions tangibles  


• Per haver pogut continuar treballant presencialment, mentre que altres patíeu amb EROS o amb les dificultats del teletreball i la conciliació, o pitjor encara, a l’atur  


• Per la visibilitat i posada en valor que ha tingut la nostra tasca científica, que sovint és ingrata i passa desapercebuda 


• I, el més important, perquè afortunadament al meu entorn més proper no ens va afectar de manera greu la malaltia.  


Volia per aix  tenir un especial record per les moltes famílies que heu perdut essers estimats per culpa de la pandèmia. Al Prat, el número de casos total acumulats confirmats a dia d’avui és de 7.540 (aix  suposa el 11,5% de la nostra població), amb 189 persones que han mort (31 d’elles en residencies de gent gran). Segurament molta més gent ha estat infectada de manera asimptomàtica i no n’és conscient. Aquesta és una de les preguntes que ens fem encara els científics, cóm és que hi ha persones que estant infectades amb el mateix virus son capaces de controlar la malaltia, mentre que d’altres evolucionen de manera tan greu i no la superen? 


A hores d’ara, la primera bona noticia és que només tenim 4 pacients d’El Prat ingressats als hospitals, quan a finals de juliol durant la cinquena onada es va arribar a 32. A tota Catalunya, el nombre de pacients en UCI és de 177. El més important que vull ressaltar és que la gran majoria de pacients greus són persones no vacunades. 


Per això, la segona i esperançadora noticia és la taxa de vacunació. Al Prat hi ha 48.446 persones amb la pauta completa. Això representa el 74% de la població, i el 83% dels que se’ls hi ha ofert la vacunació (es a dir, els majors de 12 anys, considerant que bastants adolescents encara esperen la segona dosi). Sobretot entre la gent més gran de 60 anys la cobertura ha estat excepcional (per sobre del 90%). Això reflecteix la bona acceptació que heu tingut a la vacunació, i que esteu activament contribuint a que aquest mal son s’acabi. Enhorabona i gràcies! Recordo amb entusiasme la imatge, fa gairebé un any, anant cap el metro de Les Moreres a la L9, de desenes de persones grans fent una ampla cua a l’ambulatori Ramona Via per a rebre la vacuna de la grip. Donava tota la volta a la illa! Quan és una vacuna que no sempre ha tingut una acceptació elevada. La gent va entendre que el risc de complicacions per la grip s’eleva considerablement per la possible coinfecció amb el coronavirus. I hi va respondre massivament. Us animo, doncs, a tots aquells que sou població de risc a vacunar-vos de nou de la grip aquesta tardor. 


La situació fora encara molt millor si tots els de la franja dels 20 als 40 anys que encara no esteu vacunats, us animeu a fer-ho, si us plau. Ara sou els més susceptibles a la malaltia, i la protecció que us ofereix la vacuna és la millor manera d’evitar que acabeu a l’hospital, i d’ajudar entre tots a interrompre la transmissió. 


De fet, no només jo; tots ens hem de sentir afortunats. A les nostres contrades hi ha un sistema de salut (tot i les seves limitacions) i un accés universal a les vacunes. Podríem haver nascut a d’altres indrets del planeta on gairebé ni arriben al 1% de la població vacunada enfront el COVID-19. No en som prou conscients. No ho desaprofitem. 


Entenc que hi ha cansament i frustració acumulades. Sovint ens queixem, per exemple, de com d’inc mode és dur la mascareta. Aix  nosaltres “només” ho estem patint des de l’abril de 2020. Imagineu el que seria conviure tota la vida amb una epidèmia i amb les mesures inc modes per a evitar-ne el contagi. 


Si visquéssim al poblet de Mikomeseng a Guinea Equatorial, o a Blantyre a Malawi, o a Manhiça a Moçambic -per anomenar tres indrets de l’Àfrica que porto al cor- no només hauríem de dur la mascareta per protegir-nos del coronavirus, sinó que cada dia hauríem de dormir sota una xarxa mosquitera per evitar del contagi del paràsit de la malària, que acompanya als habitants dels països endèmics des del naixement. Podeu imaginar la incomoditat que suposa en nits de calor tropical… Aquí al Prat quan la xafogor estival ens obliga a dormir amb les finestres obertes, ens adonem de cóm de molestos són els mosquits… pzzzzz… Doncs allà, a més de picar, et poden transmetre una malaltia que, si no et mata, et causa una forta febre que fa que les nenes i nens no vagin a escola, les mares i pares no puguin treballar, i és el dia a dia de milions de persones al món. Pitjor encara, fins i tot sabent que una xarxa mosquitera et pot protegir, molts no s’ho poden permetre. O si la reben com a donació, a voltes en fan altres usos per necessitats encara més essencials, com seria pescar per poder menjar. 


Els més grans sabreu que fins a mitjans del segle XX, el Delta del Llobregat era una zona palúdica. Els avis i besavis d’El Prat també podien haver mort per la malària. Afortunadament la malaltia es va poder eliminar a les nostres latituds. Per  per poder doblegar la malària dels països de renda baixa necessitem ineludiblement una vacuna eficaç, sobretot ara que s’estan desenvolupant resistències als fàrmacs de primera línia per a tractar la malaltia. Existeixen alguns candidats de vacuna en assajos clínics de fase 3 i en fases avançades de pilotatge, per  cap d’elles té l’eficàcia de les vacunes del COVID-19 (només protegeixen un 50% de les persones enfront el 90% que protegeixen les de COVID-19). I el pitjor és que la durada de la protecció és curta (aproximadament 1 any) i caldria revacunar. Per aix  hem de seguir investigant per millorar aquestes xifres.  


De la mateixa manera que hem estat capaços de començar a dominar la pandèmia del COVID-19 amb la recerca i la innovació, caldrà una inversió sostinguda a llarg termini per a controlar les malalties de la pobresa, molt més complexes que el coronavirus, com són la malària, la tuberculosi o el VIH-SIDA. Com he dit altres cops que m’heu brindat un faristol al Prat, cal que les ciutadanes i ciutadans que votem exigim als nostres governants una aposta més decidida pel progrés que porta la ciència. No només per les malalties que ens afecten a Espanya, sinó que també per les que afecten globalment. Malauradament, aquí la inversió està a la cua dels països europeus i aix  duu a la precarietat i la fuga de cervells.  


Jo vaig estar 9 anys de formació de postgrau en el meu camp entre Anglaterra, Esc cia i Estats Units. Per  vaig poder tornar. Per una banda, vaig tenir la sort que a Barcelona s’estava creant al Clínic el precursor del centre on ara treballo, que tractava dels temes als que em volia dedicar. Per l’altra banda, tenia clar que volia viure al Prat, on està la meva família; sentia que és ‘el meu lloc al món’, com proclama el lema que fa uns anys va fer fortuna. Com per molts de vosaltres, els meus orígens venen de fora de Catalunya: els avis van emigrar de Castelló, Osca i Galicia. La llavor de la nostra família es va sembrar a pocs metres de l’Ajuntament, a la plaça Espanya, antic centre neuràlgic del poble. Allà es van conèixer el meu pare, Manel, quan regia la benzinera juntament amb el seu germà Celso, abans de dedicar-se a la seva passió del periodisme. I la meva mare, la Ino, del Bar Lázaro, llar també del meu tiet Àngel, il·lustre pratenc que avui també ens acompanya, i de la Dori (mare de les meves cosines Clara i Dori, un petó). 


Tot i estudiar i treballar entre aquí i Barcelona, a la família sempre hem mantingut ancoratges a entitats d’El Prat en els àmbits de la música, els esports, els idiomes i l’acció social.  


• Per la vinculació de molts anys a les parr quies de Sant Pere i Sant Pau i la Mercè, i la pastoral jove de les germanes Carmelites Missioneres, vaig conèixer al meu marit, l’Àngel Raluy, i vaig tenir les primeres experiències de voluntariat. Primer a l’Escola de Promoció Social Francesc Palau, i eventualment a Guinea Equatorial, on l’impacte que em va causar els estralls de la malària em van mostrar l’orientació professional que eventualment vaig escollir. 


• També recordo amb afecte els anys que vaig estudiar música. De petita a l’escola de la Conxita Giralt, després a l’Associació Musical d’El Prat, als seus inicis al Casal. I els meus fills Judith i Samuel es van iniciar amb el piano a la Unió Filharm nica d’El Prat, banda que ens ha acompanyat amb la seva música durant l’Esclat, i ara a la Coral Lo Llobregat de les Flors, que també oferirà un concert demà. 


• Una altra passió familiar són els esports, amb la vinculació actual del meu fill al CB Prat, i al CN Prat, que ara fa 50 anys, i que va ser bressol del Club Triatló Prat, on el meu germà Víctor (pare del Tiago i la Martina que ens acompanyen) hi posa més que l’ànima des de la seva creació, i que tants èxits està aconseguint per a l’esport local. A tots ells, i a tota la resta de clubs esportius locals, us desitjo molt bon joc i triomfs aquesta nova temporada. A la LEB Or pel sènior del CB Prat, i pel l’AE Prat a 2ª divisió B de futbol. A veure si ens doneu alegries als culers pratencs, que aquest any pinta que amb el Barça passarem la travessia del desert. Que aquests i tots els clubs locals cuidin i promocionin l’esport de base i la formació en els valors dels jugadors de casa. 


• Finalment, una altra peça imprescindible de la formació integral avui en dia, especialment al meu camp, és el domini de les llengües. Aquest és l’àmbit professional del meu marit, l’Àngel, qui ha contribuït a projectes pedag gics per la millora de l’ensenyament de l’anglès als alumnes de les escoles del Prat. Aquí recalcar la fantàstica oportunitat que ens va portar als pratencs tenir una Escola Oficial d’Idiomes a la ciutat. S’ha de reforçar al màxim les eines educatives perquè tothom pugui dominar i fer servir el català, a banda del castellà, i l’anglès, vingui d’on vingui, i tingui l’edat que tingui, i no se li tanqui cap porta professional o de mobilitat. Cal una defensa inequívoca de la nostra llengua, enfront aquells que tergiversen la seva delicada situació actual o posen traves al seu ensenyament i ús  


Per concloure, no puc acabar aquest pregó sense fer una crida a la defensa aferrissada del nostre patrimoni natural. Com a ‘potes blaves’, ens estimem el nostre territori del Delta del Llobregat. Més que mai, durant les restriccions pandèmiques als centres esportius, molta gent ha pogut descobrir i gaudir dels camins del parc agrari, la vorera del riu, cap a la platja; a peu, corrent, en bici, patins o patinet. Fa goig veure tots aquests espais plens de gent de moltes edats i condicions, fent exercici. (Si em permeteu una falca, per gaudirho més plenament, tant de bo es pogués atacar més decididament la pol·lució i les olors de l’entorn del poble).  


Em sento orgullosa pels milers de persones aplegades a la manifestació de diumenge 19 de setembre contra la destrucció dels espais naturals per l’ampliació de l’aeroport del Prat, i sorpresa agradablement pel consens municipal en aquest tema. Davant l’emergència ecol gica i climàtica, no tenim una altra via que advocar, no només per la salut global, concepte que el món ha descobert arran la pandèmia -perquè els pat gens no tenen fronteres, sinó pel que anomenem salut planetària. El benestar i progrés reals de la humanitat no es podran assolir sense un respecte més radical i un equilibri envers el medi ambient. I des del nostre racó del món, al Prat, ens toca reivindicar tossudament alçats, la sostenibilitat del nostre entorn natural. Ni un pam de terra! 


 


Moltes gràcies per l’atenció.  


Us desitjo a tots molt bones festes i molt bon curs.  


Visca El Prat i la seva Festa Major, la més bella i més galana! 

Artículo anteriorLa Festa Major 2021 ja ha començat!
Artículo siguienteDissabte de Festa Major amb humor, cultura popular, música, teatre i moltes ganes de passar-ho bé!
Equipo de la redacción central de EditorialOn. Somos muchos, de sitios muy distintos.